I si la passió pel futbol fora per un estat més just?
Ahir el nostre estat es va vestir de passió. Davant de les pantalles, als bars, als parcs i a les places, milers de persones vam viure amb intensitat cada minut de la final del Mundial. Vam riure, vam plorar, vam somiar junts. Vam demostrar, una vegada més, que quan alguna cosa ens uneix, som capaços de mobilitzar-nos, de sentir-nos part de quelcom més gran.
Ser mestra jubilada en temps de vaga
Quan tries aquesta professió, ser mestra, no ets conscient de les implicacions que va a suposar en la teua vida. Els vincles que estableixes amb el teu alumnat fan que comencen a formar part de la teua existència, i parles d’ells i elles, t’angoixen els seus problemes, busques la millor solució per cada entrebanc fins i tot posant diners de la teua butxaca. I això no s’acaba quan et jubiles. Sempre estàs en cos i ànima.
Deixes l’escola on has anat a treballar segurament durant molts anys (en el meu cas, més de 30), però no deixes el compromís de defensa de l’escola pública.
Hem guanyat !
Sé que és difícil entendre el moment que estem vivint educativament perquè estem dins del conflicte. Vivim el dia a dia de la vaga, les assemblees, les concentracions, les negociacions, les incerteses i el cansament. Però de vegades cal allunyar-se una mica, alçar el vol i mirar la panoràmica completa.
I si ho fem sense prejudicis, sense por i amb honestedat, només podem arribar a una conclusió: hem guanyat.
La salut de les i els docents
Tres setmanes de mobilitzacions del professorat, tres setmanes de vaga en les que els i les docents del País Valencià ham mostrat a tot l’estat la seua dignitat, la seua consciència de classe. Tres setmanes en les que, com sempre, s’ha dit de tot sobre el col·lectiu docent i quan s’ha abordat seriosament, el debat es redueix a qüestions laborals: ràtios, salaris, burocràcia, estabilitat o recursos per a l'atenció a la diversitat. Totes elles són reivindicacions legítimes i necessàries. Però hi ha una realitat que habitualment queda fora del focus mediàtic i polític: la salut del professorat.
No és per diners
Portem ja catorze dies de vaga i estem invertint molts diners del nostre sou per tal de lluitar per una educació pública, de qualitat, inclusiva i en valencià.
La Conselleria intenta constantment manipular el discurs i reduir-lo a una qüestió econòmica.
Però no és per diners.
Vaga
11 de maig. Comença una vaga indefinida i darrere d’aquesta vaga hi ha una preocupació que va molt més enllà de les condicions laborals dels mestres: la preocupació són els xiquets i les xiquetes.
Els qui treballem cada dia dins de les aules sentim des de fa temps que l’escola pública està arribant a un límit que afecta directament l’atenció que rep l’alumnat.