Sé que és difícil entendre el moment que estem vivint educativament perquè estem dins del conflicte. Vivim el dia a dia de la vaga, les assemblees, les concentracions, les negociacions, les incerteses i el cansament. Però de vegades cal allunyar-se una mica, alçar el vol i mirar la panoràmica completa.

I si ho fem sense prejudicis, sense por i amb honestedat, només podem arribar a una conclusió: hem guanyat.

Tres setmanes de mobilitzacions del professorat, tres setmanes de vaga en les que els i les docents del País Valencià ham mostrat a tot l’estat la seua dignitat, la seua consciència de classe. Tres setmanes en les que, com sempre, s’ha dit de tot sobre el col·lectiu docent i quan s’ha abordat seriosament, el debat es redueix a qüestions laborals: ràtios, salaris, burocràcia, estabilitat o recursos per a l'atenció a la diversitat. Totes elles són reivindicacions legítimes i necessàries. Però hi ha una realitat que habitualment queda fora del focus mediàtic i polític: la salut del professorat.