Comença un nou curs amb noves espectatives.

Sempre el comencem amb il·lusió. Coneixem a mestres que, malgrat haver aprovat (una altra vegada) el seu exàmen d'oposicions, no han tret plaça en el concurs (recordem que el sistema actual per accedir a la funció pública és un concurs-oposició, on se sumen notes i mèrits). 

Avui ha estat el primer examen d’oposicions pel cos de mestres.

Algunes de les persones que s’han presentat ho feien per primera vegada. Altres, en canvi, és una més de tantes que ja s’han presentat. Algunes persones mentri mentres ja estaven fent classes, cobrint substitucions o baixes, fent de tutora, de mestra de suport o cobrint alguna especialitat, amb tot el què això comporta.

Ahir estaven a la classe en cos i ànima, donant tot el que necessitaven les criatures, però avui s’enfronten a un paper on han d’explicar algun dels aspectes de què és l’educació.

Estic segur que tal vegada podeu pensar “a quin Sant parlar de la formació inicial de mestres d’Educació Infantil en aquest espai de mestres”, però crec que, ara que estem immersos en un moment de reforma dels plans d’estudis universitaris per a ser mestres, seria important tenir la veu de l’escola present.

La foto que encapçala aquest article és d’unes plantes de sàlvia que tenim a l’escola. Hi ha un munt de plantes. La foto està feta en el mateix moment, tot i que son diferents plantes. Unes han florit, altres estan començant a traure el capoll. Com les nostres criatures respecte l’aprenentatge: cadascuna al seu ritme.

Fa 23 anys que soc mestra i la formació contínua ha segut molt important en la meua vida laboral i més en la personal. M’ha canviat la vida! He bussejat dins de cursos de currículum, d’organització de l’aula, de psicomotricitat relacional, d’art, d’avaluació, de tutoria entre iguals, de projectes de treball, de pedagogia sistèmica, d’emocions i un mar de cursos proposats pel claustre del centre.