Al llarg dels anys ha anat ampliant els seus nivells d’intervenció: preserva del patrimoni material de la humanitat, protecció de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, coordinació de les activitats per a la promoció d’una Cultura de la Pau i de No-Violència per als infants. Cada any, la UNESCO promou el dret de la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa com a drets humans bàsics.
Des de fa quasi cinquanta anys el seu interès envers l’educació l’ha dut a encomanar a diverses autoritats la confecció de tres informes que fan suggeriments als Estats en matèria educativa. Cadascun d’ells actualitza les propostes de l’informe anterior i fa noves aportacions adaptant-se a les circumstàncies d’un món que evoluciona i s’enfronta a nous reptes. La seua visió humanista s’apropa a diverses manifestacions filosòfiques, culturals i religioses de signes variats.
El primer fou l’informe Faure (Dirigit per Edgar Faure, Antic President del Consell ex-ministre de Educació de França.) de 1972, que establia dues nocions interrelacionades: la Societat de l’aprenentatge i educació permanent. Aquest informe defensa el dret i la necessitat de que cada individu puga tenir l’oportunitat d’aprendre per al seu propi desenvolupament personal, l’entorn laboral, l’oci i la cultura.
El segon, nomenat l’informe Delors (Dirigit per Jacques Delors, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995) de 1996, proposa una visió integral de l’educació en base a Quatre pilars bàsics per a l’educació del segle XXI: aprendre a conèixer, a fer, a ser y a conviure junts. La persona, com un tot ha de ser la finalitat essencial de l’educació. Qüestiona així una educació formal que tendeix a afavorir uns coneixements en detriment d’altres que són primordials per sustentar el desenvolupament humà.
El tercer, de 2015, dirigit pel Dr. Sobhi Tawil (Dirigit per Nabil Sobhil Tawi, cap de Secció, Especialista d’Educació en la UNESCO), s’anomena Replantejar l’educació ¿Cap a un bé comú mundial?, estableix que la finalitat de l’educació ha de ser recolzar i augmentar la dignitat, la capacitat i el benestar de la persona humana. L’accés al món digital, el canvi climàtic i la situació mediambiental esdevenen un nou focus de dificultats per als habitants dels països pobres.
Els tres informes han tingut una gran influencia en el disseny de les polítiques eductives dels Estats. Cada vegada es fa més necessària una educació basada en fonaments ètics i morals. L’educació, com el patrimoni, és un bé comú que cal preservar.
(Escrit per Liliana Carbó Martí)