Al darrere de les dificultats de convivència existeix la convicció de què els nostres valors, creences i idees són indiscutiblement la veritat. I açò és cert.... per a cadascú de nosaltres. Per a Humberto Maturana, i Francisco Varela (Maturana, H., Varela, F. (1984): El árbol del conocimiento. Las bases biológicas del conocimiento humano. Buenos Aires, Lumen, (2003).) es tracta d’acceptar que les veritats dels altres són tan legítimes com les nostres. Imposar la nostra per damunt la dels altres acaba generant odi i desitjos de venjança. Malauradament, el cercle es retro alimenta i així es perpetua.
La idea darwinista de què l’evolució és el producte de la lluita entre unes espècies sobre les altres, està demostrant-se totalment falsa per la ciència actual. La cooperació continua y la dependència mútua ha sigut els principals factors evolutius.
En el fons es tracta del nivell de consciencia que tenim cadascú i la nostra carència de coneixement sobre qui som realment. No hi ha maldat, sols ignorància. L’objectiu estava molt clarament escrit a la porta del temple d’Apol·lo, a Delfos, en una frase insigne d’aquests primers filòsofs: Coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers.
Malgrat que les divergències ens són incòmodes, en sí són positives, ens fan veure punts de vista diferents al nostre i ens ajuden a establir noves connexions neuronals.
Una pedagogia per a conviure es basa en la idea que els humans ens fem cada dia a nosaltres mateixos. Estem en un procés de re-creació continua. Fomentar la convivència passa per controlar la nostra naturalesa emocional primitiva i impulsar els valors que ens humanitzen: la solidaritat, l’empatia, l’amor i la col·laboració. Marcar-se aquestes premisses com una prioritat en l’educació podria donar un gir al món.
(Escrit per Liliana Carbó Martí)