I si això fora el realment important? I si poguérem traduir cada moment, cada instant en allò més extraordinari que haguem vist mai?

Us proposem pensar un poc sobre això.

Quelcom tant senzill com escoltar el teu alumnat, donar-li veu, fer cas de les seues propostes, encara que siguen aparentment errònies, encara que no coincidisquen amb les teues,…

Quelcom tant senzill con esmorzar. Cada dia esmorzem a classe. I si convertim el moment de l‘esmorzar en un event màgic? Posem mantells a les taules, parem taula posant gots i plats (bons, res de plàstic), cadascú treu el seu esmorzar, seiem a taula correctament, quan estem preparats comencem tots a l’hora, mengem tranquil·lament, comentem allò que se’ns ocorre,…

Quelcom tan senzill com fer una passejada pels camins del poble, i perdre’ns per dins dels horts (respectant absolutament les produccions dels llauradors), deixar que siguen les criatures les que guien, trobar el camí de tornada gracies a la brúixola,...

Tenim infinites possibilitats. Ens cal obrir els ulls i aprofitar-les. Ens hi posem?

La clau de tot això és obrir els ulls. Estar atents a allò que ens està ocorreguent a la classe i aprofitar-ho com si fora el millor del món. Que no ho és?

(Escrit per Vicent Gracia Pellicer)