Observant als xiquets i a les xiquetes m’he adonat que quan jo participe implique a tot el grup, fins i tot a aquells xiquets i xiquetes més tímids. Podem jugar diferents papers quan estem amb ells, depenent de la situació en que ens trobem, podem ser impulsors d’un joc o d’una activitat, podem ser proposadors de reptes, o simplement podem ser models que ells i elles observen. No cal dir res, sols sentar-se al seu costat i fer el que ells fan. De vegades et demanen ajuda, altres se’ls obrin els ulls veient altres possibilitats que nosaltres fem i d’altres simplement els veus contents de tindre’t al seu costat.

Amb açò no vull dir que els xiquets no hagen de fer coses sols, no hagen de jugar sols amb els seus iguals, sense presència d’adults, ni molt menys, sóc conscient de la importància del joc entre iguals. Simplement és una reflexió sobre una possibilitat més que tenim en el seu camí, tenint en compte que el nostre paper és d’acompanyament en el seu procés d’aprenentatge.

Recentment hem visitat una escola de Dinamarca en Aarhus, dins del projecte Erasmus+ (KA1), on tenien molt present tot açò. Els mestres eren part activa en el dia a dia dels xiquets, fins i tot a l’hora del pati. Aquest aspecte cobra una major rellevància ja que es tractava d’una escola basada en el contacte en la natura i en la que estaven tot el dia a l’exterior.

En resum, jugueu, pinteu, dibuixeu, construiu… amb ells i amb elles. Educar no és sols ensenyar sinó compartir moments amb ells i amb elles. Disfruteu de cada moment que passeu amb ells i amb elles, perquè cadascún és únic i irrepetible.

Tot aquest article té la mateixa validesa tant si ho veiem com a mestres com si ho veiem com a pares i mares.

(Escrit per Joan Palmer Pastor)