En el cas dels nens petits, el moviment i l’acció esdevenen la base essencial de l’aprenentatge. Sense açò seria impossible crear una interacció amb els objectes, l’espai i les persones que ens envolten. Al fer comuniquem amb l’entorn. Una mirada o un gest inconscient d’un nadó pot actuar com un reclam cap a les altres persones. L’empatia dels adults que rodegen la criatura signifiquen els seus desitjos i aprèn que les seues accions influeixen en els altres i així, un acte inconscient esdevé conscient.

Per a Vigotsky hi ha una primera vegada, una primera acció infantil que l’obri a l’aprenentatge des de la interacció social, perquè és una persona adulta qui posa intenció a un primer gest i dota de significat als primers balbucejos.

L’acció crea connexions sinàptiques noves, ens fa plantejar-nos nous reptes i noves reflexions. D’aquesta forma generalitzem l’aprenentatge, traslladem allò que sabem a altres situacions semblants, però no iguals. L’acció ens fa aprendre quan ens porta a utilitzar el que ja sabem.

Una escola infantil que busque tenir èxit ha de tenir en compte aquesta premissa, per incloure tasques apropiades a la infantesa. Això permetrà els xiquets i les xiquetes explorar, experimentar, gaudir, equivocar-se i rectificar.

L’acció, el fer, a més a més té altres mèrits, tant o més valuosos: afavoreix la autoestima, i fomenta una bona imatge d’un mateix. Quan encara no tenim formada la mostra imatge, la mirada, els comentaris dels qui ens envolten, configuren la nostra estructura neuronal. El que escoltem sobre nosaltres es grava a foc en el cervell, encara que desprès no pugan recordar-ho explícitament. Deixar fer proporciona el missatge implícit de què els altres ens reconeixen i confien en nosaltres.

Pedagògicament cal acompanyar l’acció amb la reflexió. D’aquesta forma afavorirem que els actes conscients es pugen traduir en actes cognitius. Fer ajuda a Conèixer i a Conviure i totes tres afavoreixen construir-nos com a un Ser.

(Escrit per Liliana Carbó Martí)