Em va arribar una piulada que ja no he sabut trobar més, per posar-la literalment citant-ne l’autoria, que se’m va quedar enganxada al cap uns dies. Deia alguna cosa com: “hem de convertir els miralls en vidres, que ens permeten veure de l’altra banda”.

Tinc costum de revisar les idees com aquesta que se’m queden dins el cap donant tombs, i de vegades acaben desapareixent i d’altres vegades transformen pràctiques.

I si deixem d’emmirallar-nos? I si els miralls esdevenen finestres que ens permeten veure el món? I si eixim al món? I si fem que el món entre a la classe per la finestra? O per la port gran?

No podem romandre tancats dins la classe estant el món conforme està. Ens cal mirar per la finestra, veure el món i pensar que en podem fer per millorar-lo.

És com si en nàixer, ens donaren una peça d’un gran trencaclosques. Aquesta peça és la part que ens toca a nosaltres del món i la nostra missió en la vida és millorar-la. Cadascú la seua. I tots junts aconseguiríem un món millor. UBUNTU en diuen a Àfrica: la humanitat sencera per un món millor. I tu, que ens fas per millorar la teua part del món?

(Escrit per Vicent Gracia Pellicer)