Les relacions universitat-escola han estat quasi un tret característic del meu recorregut com a professor de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València al Campus d’Ontinyent. Treballar amb els i les mestres, tenir un contacte amb el que passa dia rere dia a l’escola, les seues preocupacions, els seus dubtes, conèixer els impressionants treballs que desenvolupen, el seu compromís, la seua sensibilitat... ha fet que modificara la meua mirada com a formador de futurs mestres.

És un fet que existeix un gap entre escola i universitat que ve des de molt lluny, però també estic detectant en el últims anys que molts companys i companyes de la universitat, estan realitzant treballs conjunts (en un plànol d’igualtat) amb les escoles i els seus professionals. Recorde les meues primeres visites a les escoles on estaven fent les pràctiques quan s’estranyaven de veure a algú de la universitat... “Ací no ha vingut ningú mai, alguna vegada per telèfon”, em deien.

Està clar que les estructures universitàries i l’administració educativa no ajuden a fomentar aquesta relació com el que hauria de ser: una retroalimentació mútua entre professionals educatius. Més bé posen entrebancs per a què les i els mestres puguen, per exemple, ser professorat associat a les universitats, per a què aquest treball conjunt estiga reconegut en les respectives carreres professionals, per a què els estudiants tinguen un contacte amb l’escola i els seus professionals amb un altre model de pràctiques escolars on puguem oferir als nostres estudiants exemples d’escoles i de mestres que estiguen d’acord amb el model d’infància que hem de desenvolupar en aquesta etapa educativa que comprén dels 0 als 6 anys.

Com a mestre d’universitat, necessite nodrir-me dels mestres de l’escola. Aprendre de la realitat, tenir consciència de les moltes coses que succeeixen durant els processos educatius, entendre bé el què vol dir posar a les criatures al centre, fugir de la imatge adultcentrista de la nostra tasca educativa i construir conjuntament el model de professional d’Educació Infantil que els xiquets i xiquetes i la societat necessiten. Per tant, quan en aquests dies us arribe un professor universitari a l’escola, acolliu-lo com a una persona que necessita de vosaltres... encara que ell o ella no ho sàpia encara!

José Cantó

Universitat de València