Ho detecten. Reconeixen la xarxa i s’endollen a ella. Unes per wiffi, altres per bluetooth o per cable, cadascuna a la seua manera... És una xarxa potent amb una clau coneguda per totes: ”E S T I C P R E S E N T”.
Elles (les personetes que tenim a l’aula d’infantil) acostumen a viure ACÍ i ARA sempre. És la seua manera d’estar al món.
Si tanques els ulls, pots vore a eixa criatura de la teua classe quan parla sola mentre construeix una cabana amb fustes?. El nivell de concentració que pot arribar a assolir és incalculable.
O la conversa de la parella que jugua al supermercat, totalment immerses en el paper? Veus la capacitat d’observació que han exercit per arribar a reproduir situacions amb tant de detall?. Pots vore les rialles dels seus ulls, quan corren d’ací cap allà pel pati i imaginen que són dracs o lleones? O l’emoció d’haver trobat l’amagatall perfecte on la bruixa no podrà entrar?
Per a elles quan juguen, tot és “de veritat”. Ací i ara.
I què passa quan volem anar més enllà i ens plantegem algun projecte o repte comú?
I si portem eixa “veritat” a les diferents situacions d’aprenentatge? I si estes són “de veritat”?
Com aconseguim portar eixa veritat a un moment planificat?
Hi ha alguna diferència entre copiar una paraula o frase que diu la mestra i escriure un carta per a un amic o amiga?
Hi ha alguna diferència entre fer les sumes que t’ha dit la mestra i fer el càlcul per comptar les persones que van al menjador i les que no per avisar a la persona que ha de fer el dinar?
Hi ha alguna diferència entre aprendre el vocabulari d’anglés amb un video que posa la teacher i aprendre’l per fer una representació per als companys de la classe del costat o les famílies?
Hi ha alguna diferència entre aprendre unes frases de memòria per demostrar que les saps o aprendre unes frases de memòria perque les has de gravar a la ràdio per al podcast del mes de març?
Sí, la diferència recau en “la veritat”. La veritat que trobem en les diferents situacions d’aprenentatge és la que fa que l’aprenentatge es torne significatiu. Les propostes que tenen objectius reals, fan que tot cobre sentit.
Este llistat podria ser tan llarg com volguérem. Són incomptables les ocasions en què un canvi de mirada o la incorporació d’una mirada conscient poden fer que la mateixa situació siga “de veritat”.
Quan açò ocorre sembla que el món s’atura, el ritme s’acompassa i els focus encaren al mateix objectiu. Quan s’uneixen totes “les veritats”, les del profesorat i l’alumnat, i treballem juntes per un projecte real canvia la mirada; tot canvia.
Per tant, el joc i les situacions d’aprenentatge amb finalitats reals esdevenen clau per situar l’alumnat i el professorat de la mà ACÍ i ARA.

Text i imatge: Rosa Mestre Garcés