Des de la nostra mirada, aquesta necessitat de continuïtat s’ha de tenir en compte des de diferents aspectes:
-
Per començar, l’educació infantil és una etapa amb identitat pròpia. No preparem per a ningú. Es una etapa en la que els aprenentatges has de ser molt experiencials, manipulatius, i obeeixen molt al seu grau de desenvolupament. Els canvis estructurals que es donen al cervell de les criatures, al voltant dels 6 o 7 anys, permeten que en primària es puguen abordar aspectes més abstractes.
-
En segon lloc, habitualment la criatura entra a una escola d’infantil i primària, on passarà 9 anys, i en cada moment, tindrà unes necessitats diferents.
-
Podem acordar metodologies semblants per les dues etapes: el treball per projectes, l’APS, l’ABN,... i estarem afavorint eixa continuïtat.
Però, necessitem que l’escola faça un pas més enllà, i ens cal posar la mirada en la criatura i en les seues necessitats, plantejar-nos quin model de xiquet, de xiqueta estem educant, i així podem acordar i donar un sentit de continuïtat a pràctiques que ultrapassen les metodologies:
-
Ser demòcrates: segur que ningú vol deixar de treballar la democràcia. Això implica fer-los partícips del seu procés d’aprenentatge, escoltar-los, fer cas a les seues propostes, decidir entre totes i tots,...
-
Ser cada cop més autònoms: això implica el deixar fer i anar acompanyant el procés, no com un helicòpter que sempre està damunt, sinó com un submarí, que emergeix quan es necessita, aportant les eines que calguen a cada moment.
-
Ajudar-los en la seua gestió emocional: necessitem tindre espais on cada criatura puga expressar el seus sentiments, i entre totes i tots ajudar-los a gestionar-los. Podríem tindre un espai de conversa cada matí quan ens retrobem? O cada dia després del pati?
-
Construir d’una manera compartida les relacions: anem a conviure junts durant moltes hores i durant molts dies. Ens hem de dotar de les eines bàsiques per regular la nostra convivència i resoldre, entre totes i tots, els entrebancs que puguen sorgir.
-
Incloure a les famílies: Entendre que cada família aporta el que més estima a la nostra classe, i des d’eixa mirada, entendre les circumstàncies que envolten a cada una d’elles, i les acompanyem per que senten la confiança arribant a establir ponts per fer-la recíproca.
Per a nosaltres, la continuïtat seria més efectiva si s’acordaren aspectes com els esmentats, doncs compartiríem una sola mirada envers la criatura.
Text i foto: Merce Malonda Grau