Dimarts, 05 Novembre 2024 19:05

Sikkhona

Ara fa una setmana començava a escriure un article sobre la importància dels vincles i aleshores… una DANA assola la nostra terra, emportant-se moltes vides per davant, destruint cases i negocis…, una tragèdia.

I ara reflexione sobre el que escrivia i sobre la seua importància. Pot ser ara no siga el més important, o tal vegada sí. En aquests moments tant durs sorgeixen de nou eixos vincles dels que parlava, els vincles que ens uneixen com a humans, eixos llaços invisibles que, tot i no coneixer-nos, ens han unit en un bé comú: ajudar als i a les que ho necessiten.

Vincles de molts tipus: ajudant a traure fang, recollint material necessari, fent donatius econòmics, aportant maquinària, coordinant l’organització, pregant per ells i elles…

Tot açò m’ha fet pensar sobre el que deia en l’altre article, tal vegada sí que estem fent una bona tasca, sí que estem creant eixos vincles amb el nostre alumnat, i també eixe vincle entre ells i elles. Un vincle que s’ha vist sobretot en la gent jove, eixes i eixos joves que diem que no tenen gana de fer res i que sempre estan enganxats al mòbil. Doncs han estat ells i elles els i les que han respost ràpidament, han sigut els primers i les primeres en presentar-se com a voluntaris, o en omplir un trailer amb material per enviar-lo als més necessitats.

El poble ha demostrat el seu compromís amb el proïsme dient ben fort “estic ací” (sikkhona), veig el teu dolor i vinc a ajudar-te.

Des d’aquestes paraules vull donar les gràcies a tot el poble i també, agrair a tots i totes les mestres el treball que fem per crear eixos vincles. Gràcies

 

Escrit per Joan Palmer Pastor

Imatge: Fotografia d'Ángel Galán Martínez

Més en aquesta categoria: « Sawu-Bona