Els grups avancen. Nosaltres també. 

Quan un grup cm el nostre porta tants anys treballant junts, ja som totes i tots com part d'una família i ens comportem com un sol ésser. Eixe ésser avança, creix, i de tant en tant s'atura a consolidar els aprenentatges i a construir-ne de nous. Cada jornada que organitzem és per nosaltres un repte, i eixos reptes ens fan avançar a bots. 

De tant en tant, ens aturem i anem fixant tot allò que construim a les jornades. Ara estem en eixe moment. 

D'una banda, continuem escrivint articles que publiquen en l'apartat de pràctiques pedagògiquesues pedagògiques , que per cert, ja te un fons d'articles importants. 

D'altra danda, continuem formant-nos, i ara ens anem a endinsar en el món de la inclusió, per arribar a ell amb la nostra mirada conscient i oferir al nostre alumnat les  millors pràctiques educatives, com sempre.

I finalment, estem definint "què som". Què vol dir ser mestra, ser mestre, amb una mirada conscient? Tenim eixa mirada, la compartim, però pensem que cal definir-la be per poder-la replicar millor. I en això estem.

Si ens seguiu per ací o per les xarxes, anireu sabent de nosaltres...