Al llarg de dos dies, els mestres d’educació infantil han treballat sobre el nou paradigma educatiu, a partir d’experiències de vida realitzades en les escoles de la Marina, la Safor i de la Vall d’Albaida. En total es van mostrar 8 experiències sobre les emocions, l’art, la gestió de conflictes, la psicomotricitat relacional, les tradicions… un gran ventall d’activitats treballades a partir d’una nova mirada.
Les jornades les van iniciar els coordinadors del grup de treball d’educació Infantil “Xucurruc”, Vicent Gràcia, qui va explicar l’origen i gènesi de la jornada. A continuació Liliana Carbó va introduir el plantejament filosòfic i pedagògic de la jornada basat en el nou paradigma de l’educació del segle XXI i la pedagogia sistèmica. DEsprés i fins dissabte de mati, es van mostrar i debatre diferents experiències de les escoles sobre qÑuestions com ara les emocions (CP Doctor Esplugues de Montaverner), els experiments (E.I. Mixinetes d’Almoines), l’art (CP Elias Tormo d’Albaida), la mort i la vida (CP El Castell d’Almoines), la gestió de conflictes (C.P. V. Desemparats d’Oliva), la psicomotricitat relacions (CP. Manuel Bru de Benissa i el CP Sant Vicent de Teulada), les tradicions (E.I. Joan de Montcada de Beniarjó) i l’hort escolar (C.P. Verge dels Desemparats d’Oliva).
A les jornades també es va presentar el projecte d’escoles infantils, a més de tots els projectes educatius que té l’Ajuntament de Gandia.
En la conferència de cloenda, el professor Julio Rogero va reafirmar que el coneixement és una representació del món en què cadascú te la seua pròpia realitat. El procés d’aprenentatge es genera en el procés de viure i per aquet motiu l’escola ha d’ensenyar per a la vida: l’escola és la vida mateixa. Va explicar també que es trobava molt satisfet d’assistir a les jornades on havia vist la quantitat d’èxperiències d’aprenentatge que es treballen al centre de forma conscient. Per últim, va remarcar la importància de cuidar-se els docents, de cuidar l’entorn, de cuidar l’escola, en definitiva de tenir cura de la societat.
Les Jornades també van tenir una nota d’humor en el narrador d’històries d’adults, Jordi Amenós. I l’artista Rafa Amorós, va ambientar l’espai de les jornades amb les escultures de la seua sèrie “embolics”.
En els parlament de cloenda realitzats per la Vicerectora de la Universitat de Valencia, M. Vicenta Mestre, per la regidora d’Educació de Gandia, Liduvia Gil i per la presidenta de l’IEVA, es va afirmar el lema d’aquestes terceres Jornades: l’Educació, el compromís que ens il·lusiona.
Aquestes jornades sobre l’Educació Infantil es van encetar el 2005 a Teulada, van continuar an Oliva en el 2007 i enguany ha estat Gandia la seua seu. Els coordinadors han estat els grups de mestres de l’etapa 0-3 anys, Bolquers de la Safor, i de 3-6 anys, Putxinel·li de la Marina i Xucurruc de la Safor-Vall d’Albaida. Amb ells han col·laborat l’Ajuntament de Gandia, el de Benissa i les Mancomunitats de la Safor i de la Vall d’Albaida, així com les entitats culturals Insitut d’Estudis de la Vall d’Albaida i el CEIC Alfons el Vell de Gandia, que han aportat a les jornades diferents publicacions.
ADDENDA:
No va ser durant les III Jornades, però relacionat amb elles, tenim una ponència de Julio Rogero, que va dictar a l'escola d'estiu, i pel seu interés, trascrivim ací:
ELS PARADIGMES DE L’EDUCACIÓ
(Paradigma: model, tipus, exemple)
Julio Rogero.
Gandia, dissabte, 3 de juny de 2006. Aules debat, Escola d’Estiu Marina- Safor
Darrerament hem tingut diverses reformes educatives, però de fet, les reformes que arriben des de l’exterior no provoquen cap canvi real. Sols es poden produir canvis quan aquestes s’impulsen des de d’interior, originant: una nova percepció, uns nous valors que es mostren des de la pràctica (actualment es promouen oralment uns valor que l’escola no practica, com per exemple la democràcia).
La societat moderna està actualment apagant-se, sotmesa a una crisi profunda. Poc a poc va assentant-se la posmodernitat, on el mercat ho copa tot, tot és susceptible de ser mesurat, dintre d’una espiral de competitivitat. Va imposant-se la realitat virtual i els mitjans de comunicació esdevenen els nous agents educatius.
L’escola heretada de la modernitat és l’escola de la ignorància, de la incapacitat d’entendre els problemes i solucionar-los, la que mata la capacitat crítica.
L’escola es veu des del poder com un mercat, en el que paulatinament es promou l’educació privatitzada, que expropia la capacitat de ser subjecte (subjectes subjectats).
Aquesta situació està generant una rebel”¢lió interna del mateix sistema educatiu, situació que es manifesta en el malestar dels docents i de l’alumnat (que no finalitza l’escolaritat). No es valoren els factors afectius ni es veuen els conflictes com una part natural de la vida.
En l’Edat Moderna es va establir, avalat pels intel”¢lectuals d’aquest període (Descartes, Newton…) un model d’un univers estàtic, on cada peça havia d’estar en el seu lloc, com l’engranatge d’un rellotge perfecte en el seu funcionament.
Durant el segle XX va anar gestant-se un nou paradigma basat en la revolució de la física quàntica i les ciències de la vida:
– La massa és concebuda com energia.
– La vida com un procés evolutiu, obert i dinàmic basat en el principi de la incertesa i la inestabilitat. Aquest procés ha partit dels elements més simples de vida (amebes), per a passar als més complexos (l’ésser humà).
– La vida és produeix en el desequilibri, doncs sols hi ha equilibri en la mort.
– No hi ha sols una relació de causa- efecte. Les relacions no són lineals, doncs com en la vida, hi ha múltiples possibilitats.
Actualment des l’Escola de Xile s’han fet valuoses aportacions. Autos com VARELA i MATURANA plantegen que en dintre del procés de la vida som una unitat infragmentagle i que s’ha superat la tradicional separació entre cos i ment, entre matèria i esperit. Arriben a la conclusió que el coneixement és una representació del món, en el que cadascú crea la seua pròpia realitat. El procés d’aprendre es genera en el procés de viure. Nosaltres som un procés mental, som tot ment. La ciència ha descobert l’existència de molècules missatgeres en el nostre cos (pèptids, neurotransmissors…..) que posen en contacte el sistema endocrí amb el cervell: fan que el cos humà siga un tot.
Malgrat aquest canvi de paradigma, l’educació que hem heretat del modernisme no accepta la diferència. És una escola homogeneïtzadora, estàtica, que va en contra de la vida. Els canvis però, són evidents:
– Hi ha un canvi de perspectiva on el tot és més que les parts.
– Un canvi en centrar d’interès en el procés i no en l’estructura.
– Canvis des d’una ciència objectiva, hereva del modernisme, a una ciència epistèmica, que està basada en preguntes, on el coneixement no es transmet, sinó que la persona l’estructura en una xarxa de relacions.
– Canvis de percepció, des d’una veritat científica a visions o descripcions sols aproximades (no hi ha veritats absolutes).
Tots aquests canvis ens porten cap a un paradigma de les coses complexes, en les quals es respecta la unitat del tot. Aquest paradigma complex es caracteritza per:
– Es tracta d’un pensament radical, perquè va a l’arrel del problema.
– És multidimensional.
– Hi ha una relació entre el tots i les parts (com a exemple, els fractals, on cada part es repeteix fins l’infinit).
– Té en compte l’entorn.
COMPARACIÓ ENTRE EL VELL I EL NOU PARADIGMA
| VELL PARADIGMA – Educació mecanicista: metàfora guia: la màquina. – Fragmentació del coneixement. – Multidisciplinarietat. – Sistemàtica. – Coneixement empíric i analista. – Cientifista i dogmàtic (el model d’escola vella, mata la creativitat). – Reduccionista, basada en objectius. – Centrat en ensenyar. – Centrat sols en la ciència. |
NOU PARADIGMA – Metàfora guia: d’organització dels organismes vius en xarxes. – Unitat i integració dels coneixements. – Interdisciplinarietat, transdisciplines. – Holística o global. – Coneixement empíric, analista i holista. – Obert, crític, creatiu (tots som éssers creatius). – Integral, el subjecte dintre un procés (dintre del si de la comunitat educativa). – Centrat en aprendre. – Currículum obert i dinàmic. – Currículum centrat en preguntes rellevants, en línies estratègiques per a fer-los avançar. – Centrat en totes les dimensions del ser i del coneixement humà. |
DIFERÈNCIES ENTRE UN ENFOCAMENT MECANICISTA I UN ALTRE INTEGRAL
| MECANICISTA – Integra la dimensió externa i quantitativa. – Conèixer el planteta sense conèixer-nos a nosaltres. – Es centra en la intel”¢ligència lògica i matemàtica. – Fonamentat en un organització burocràtica (màquines). – Generen canvis superficials en la conducta. – Basat en un pensament racionalista instrumental. |
INTEGRAL – Integra aspectes externs i interns/és quantitativa i qualitativa. – Sols si ens coneguem podem conèixer altres coses. – Es basa en les intel”¢ligències múltiples. – Es fonamenta en organitzacions d’essers vius, caòtiques i que creixen en el conflicte. – Provoquen canvis profunds en la consciència. – Centrat en les indagacions. – Basat en els plantejaments de Bhom, Varela, Prigogine… – Paradigma de la complexitat. – Basat en la incertesa, la indagació permanent. – Promou la conversa i el diàleg. – Basat en la raó crítica, l’emoció, la intuïció i la tendresa. |
VISIÓ INTEGRAL DE L’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
– L’ésser humà té una capacitat il”¢limitada per al coneixement.
– L’aprenentatge es basa en experiències múltiples d’aprenentatge i a partir d’elles es generarà la informació.
– Hi ha múltiples camins per a arribar al coneixement.
– Tant el professorat com l’alumnat estan en un procés d’aprenentatge continu.
– Cal fomentar des de l’escola una democràcia participativa.
– Aprenentatge sols des de la llibertat.
– Espiritualitat com a experiència directa de la totalitat i de l’ordre intern.
– Educar per a la ciutadania global i el respecte a la diversitat.
TRETS DE L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI
En una educació tradicionalista aquestes fases que haurien de funcionar unitàriament s’han estat fragmentades, expropiant al professorat de la seua capacitat profesional:
– Els experts de la universitat no deixen al professorat espai per a pensar. Ells ho fan per nosaltres: plantegen les línies bàsiques del model educatiu.
– Els experts planificadors ens diuen el que tenim que fer mitjançant el currículum prescriptius que ens marquen.
– Sols ens deixen un espai d’executor a l’aula. Nosaltres sols fem que l’alumnat aprenga.
– Se’ns nega la capacitat d’autoavaluar-nos.
El coneixement humà funciona com una unitat. Si es sistematitzada en fases, quedem expropiats de la consciència, cal pel contrari que:
– Signifiquem la informació i la simbolitzem.
– Projectem i desenvolupem un pla d’acció.
– Fem una avaluació del pla.
(Tornem a començar: procés espiral permanent, desenvolupat de forma natural).
En suma, des de l’administració ens neguen als docents tota capacitat professional. Pel contrari, aprendre s’identifica amb el procés de la vida. Des d’aquesta perspectiva ens hem de centrar en els processos d’aprenentatge.
– Educar: capacitat de seduir.
– Educador: es aquell que encanta i sedueix.
– Cal educar per a enfrontar la incertesa i la complexitat: l’ameba més simple també aprèn, però no ho sap (cosa que si que ens passa als humans que tenim consciència). Aprendre a viure en la recerca de la incertesa, del dubte.
– Educar per a la significació.
– Educar per a l’expressió, com una conquesta contra el silenci, la repressió, la depressió….. Amb el llenguatge va formant-se l’esser humà.
– Aprendre a conviure i a conèixer-se.
– Educar per a poder apropiar-se de la història i de la cultura que tenim aquí i ara. Des del poder se’ns expropia perquè altres fan la història del que ha passat.
– Educar per al respecte i per a la tolerància, la compressió i el reconeixement del altre.
– Educar en la cura, l’atenció, la sensibilitat, la responsabilitat. Cal prestar atenció a l’alumnat i no al currículum.
– Aprendre a escoltar a l’altre.
– Educar per a desenvolupar tots els sentits, s’ha d’aprendre amb tot el cos.
– Educar en la solidaritat, la necessitat d’estimar i sentir-se estimat.
– Educar per a la curiositat, el plaer d’aprendre i gaudir de la vida.
Transcripció: Liliana Carbó Martí
Bibliografia sobre els nous paradigmes del coneixement:
– Vilar, S. (1998): La nueva racionalidad. Comprender la complejidad con métodos trasdisciplinares. Kairós.
– Gutierrez, F., Prado, C. (2000): Ecopedagogía ciudadana. Xàtiva (València). CReC.
– Capra, F. : (1985): El punto crucial. Ciencia, sociedad y cultura naciente. Integra l.
(1998): La trama de la vida. Anagrama.
(2003): Conexiones ocultas. Anagrama.
– Varela, F. (1998): Conocer. Las ciencias cognitivas: tendencias y perspectivas. Cartografía de las ideas actuales. Gedisa.
– Maturana, H., Varela, F.: El árbol del conocimiento. Debate.
– Maturana, H. (2002) :Transformación de la convivencia. Santiago de Chile, Dolmen.
– Assmann, H. (2002): Placer y ternura de la educación. Hacia una sociedad aprendiente. Narcea.
– Morin, E. (1996): Introducción al pensamiento complejo. Gedisa.
(2002): La mente bien ordenada. Pensar la reforma, reformar el pensamiento. Seix Barral.
(2003): La humanidad de la humanidad. Cátedra.
