Aquest llibre té pel nostre grup una especial significació. Va ser el primer que vam editar, i és el darrer en que hem estat treballant. Ho expliquem.
Parteix d’un treball realitzat per Xucurruc l’any 1994 (Hàbits a l’escola, del que en vam fer tres reimpressions). Aquell treball va nàixer de la necessitat que teníem els i les mestres d’educació infantil de tenir algun referent a l’hora d’escolaritzar l’alumnat de tres anys. En aquell moment s’estava implantant la LOGSE i per primera vegada s’havia d’escolaritzar l’alumnat de tres anys, i com que no teníem cap referent de com havia de ser el nostre treball amb aquest alumnat, vam haver d’elaborar-lo nosaltres mateixos i vam veure la necessitat de treballar els hàbits a les classes, i la necessitats que els que es treballaren a casa anaren pel mateix camí.
Després de l’experiència de més d’una dècada amb el llibre dels hàbits ens calia revisar el treball original, ampliant-lo cap a noves vessants i inquietuds com la convivència multicultural i l’ecologia. Tanmateix pensàrem que calia revisar els aspectes més formals, immersos com estem dins un món de cultura visual, pel que li vam encomanar a un artista, Rafael Amorós, el disseny i les il”¢lustracions.
Va eixir a la llum el mes de febrer de 2006, i va anar acompanyat d’una exposició que en vam realitzar amb les il”¢lustracions, que vam reproduir en quadres de 100×100 cm i 60×60. Aquesta exposició va moure a Alcoi i a recorregut d’ença fins avui unes 20 sales: escoles, sindicats, sales d’exposicions,… A més, de les il”¢lustracions hem fet samarretes, quadres que pengem a les nostres escoles, hem decorat parets senceres,…
Conceptualment el treball està dividit en quatre apartats interrelacionats (ser, fer, pensar i conviure) que es desenvolupen al llarg de vint-i-sis propostes que analitzen els aspectes que el nostre grup considera importants en la vida diària de les classes.
Aquests quatre apartat fan referència a l’informe de la UNESCO “La educación encierra un tesoro” (de la Comissió Internacional sobre la Educació pel Segle XXI presidida de Jaques Delors, pel que es coneix com l’informe Delors)
En aquest informe es fa referència a “ser, fer, pensar i conèixer”, però ens vam prendre la llibertat de canviar el darrer aspecte pel caràcter del llibre, adreçat fonamentalment a fomentar la convivència entre les persones i a establir les normes bàsiques que necessitem per poder viure tantes persones en uns espais tant reduït (les classes).
Formalment les vint-i-sis propostes es presenten aleatòriament com un continu, diferenciant-se en aspectes subtils com el color, seguint la proposta que ens va fer Rafael Amorós.
Com ja hem dit, aquest llibre inicialment s’adreça a l’alumnat de 3 anys, però es treballa durant tota la educació infantil.
L’àrea a la que s’adreça és la persona en el seu context, com a eix transversal per a créixer i evolucionar d’una forma global en idees, accions i valors: és un aprenentatge holístic integrat sota la teoria de sistemes, en la que res funciona aïlladament.

Quins objectius pretenem treballar:
– Els valors de la diversitat cultural i ètnica.
– Defensar la ecologia com a forma de vida sostenible
– Introduir el valor de la cultura visual
– Conèixer el món que l’envolta.
– Apropar l’alumnat a l’afectivitat, l’educació emocional, els sentiments
– Fer conviure el nostre alumnat en un ambient amb valors positius, allunyats de la lluita competitiva, fomentant la empatia, la col”¢laboració i el respecte envers els demés.
– Formar la pròpia identitat a través d’aquesta proposta, plena de significats positius
– Prevenir les situacions agressives oferint-los pautes d’actuació que els ajuden a créixer.

Justificació del contingut
Els objectius es plantegen tenint el compte els nous paradigmes científics, apostant per una visió unificada de ment, matèria i vida, i amb la idea que el nostre alumnat siga l’eix de tota la acció educativa des d’una perspectiva unificadora de la persona.
El treball de convivència i les seues normes bàsiques a infantil es contempla com una necessitat organitzativa a l’aula, com un element essencial per al funcionament autònom de la classe i per a establir les bases del coneixement de l’alumnat. Abasta tots els àmbits de coneixement de l’etapa i és la base sobre la que bastir-la.
Les experiències que es treballen a l’aula deuen abordar-se des de la diversitat i la varietat en el seu quefer, amb la finalitat d’enriquir-les. La sistematització de certes pautes estables donen seguretat als infants i els facilita la seua adaptació en el context escolar.
Dintre de l’espai organitzador podem començar a estructurar els primers aprenentatges funcionals a partir d’un context molt significatiu. Hem classificat els apartats en diverses propostes que conflueixen amb l’objectiu de què l’alumnat aprenga a ser més persona.
– Amb l’apartat de SER (blau):
o Busquem fomentar l’autonomia i tenir cura de nosaltres mateixos, per ser més persones.
o Satisfer tots sols les seues necessitats bàsiques.
o Consciència dels aspectes higiènics.
o Alimentació variada i sana.
– Amb l’apartat de FER (verd):
o Intentem aconseguir una consciència ecològica de respecte a l’entorn, per un món més verd.
o Utilitzar correctament jocs i materials escolars.
o Fer servir adequadament els contenidors de fem.
o Classificar els residus
– Amb l’apartat de PENSAR (groc):
o Pretenen aturar-nos un moment per saber que està passant, per fer millor allò que hem de fer.
o Adquirir consciència de què cal fer en diferents moments: jugar, treballar, escoltar.
o Fer els càrrecs que tinc assignats.
o Deixar les coses correctament després d’utilitzar-les: materials, jocs”¦”¦.
– Amb l’apartat de CONVIURE (roig):
o Fomentem la socialització i el respecte envers els altres, per ser tots amics.
o Parlar quan tinc un problema o necessitat.
o Ajudar quan puc (col”¢laboració).
o Pensar en els altres (posar-se en el seu lloc: empatía).
o El respecte a altres cultures.

A continuació s’esmenten, ordenades, les vint-i-sis propostes educatives i fem un resum del seu contingut:
– Ara és quan hem d’actuar: cal centrar-se en el present. Hi ha un moment per a cada cosa: per parlar i jugar, però també per a escoltar i treballar.
– Parlem, però també escoltem: regalem les nostres idees als altres. Tots plegats aprenem del que nosaltres sabem i del que saben els altres.
– Ens relacionem amb els altres i compartim: el nostre planeta és la casa de tots i totes, hem d’aprendre a compartir amb tothom vivències i experiències.
– Som democràtics: l’assemblea: les decisions les prenem de forma col”¢lectiva: expliquem allò que pensem i arribem a un consens. Parlem d’u en u i ens escoltem.
– Tanca l’aixeta! apaga el llum!: com prenem consciència de no malbaratar l’energia i els recursos, sols emprar el que necessitem.
– Treballem tranquils: quan és l’hora de treballar ens agrada parlar i estar tranquils, fixar-nos en que anem a fer i així ens queda una bona feina. A casa, com som pocs, no ens cal cridar, i si tenim ganes de parlar, tanquem el televisor perquè és el que més destorba.
– Acabem la feina: quan iniciem una tasca la iniciem amb molta il”¢lusió, però de vegades ens cansem. Aprenem poc a poc a fer una bona feina.
– Tenim gust per la feina, fer-la ben feta: les coses que fem són noves. No importa com ens ix al principi, perquè estem aprenent, millorant, creixent i progressant.
– I quan acabem, tot ordenat: quan finalitzem les tasques deixem les coses al lloc i si cal ho netegem per deixar-ho en bon ús per a la propera vegada.
– L’amistat ens uneix: a l’escola fem moltes coses junts. Aprenem a demanar-nos les coses parlant. No ens agraden les baralles.
– Reduïm els embolcalls innecessaris: el nostre planeta té recursos limitats. Cal dur esmorzars que no facen residus. Evitarem tetrabrics i alumini. Utilitzarem paper d’embolicar i coixineres.
– Sóc responsable d’allò que faig: no cal enfadar-se quan ens equivoquem aprenem de les errades. Respectem els altres quan pensen diferent o s’enganyen.
– Ajudem els altres: en els problemes o dificultats, m’agrada que m’ajuden. Quan jo ajude els altres em trobe millor. Si col”¢laborem tot és més fàcil.
– L’esmorzar: a l’escola esmorzem junts: cal menjar productes sans i naturals que ens ajuden a créixer. No ens alcem fins que acabem. Després ho recollim tot i ho deixem al seu lloc.
– Ens ho passem molt bé: ens agraden molt les coses que fem a classe, les que pensem nosaltres i les que pensen els nostres companys. Quan estem contents donem el regal de la nostra alegria als altres.
– Respecte a l’entorn: hem d’aprendre a respectar qualsevol forma de la natura i afavorir la bona salut del nostre planeta.
– Valorem el treball de totes les companyes i companys: cada persona fa les coses al seu gust, com sap i com pot. Ens agrade o no, ho respectarem i valorarem el seu treball, que ho mereix tant com el nostre.
– Anem sols al lavabo: quan anem al lavabo ens esforçarem en deixar-lo net després d’emprar-lo: tirarem de la cadena, ens rentarem les mans i tancarem l’aixeta.
– Les diferències ens enriqueixen: malgrat som diferents, si ens fixem, en el fons som iguals: tenim una cultura, unes maneres, unes habilitats. Aprenem de la varietat. Tots i totes som persones.
– Pensem el que hem de fer: abans d’actuar hem de pensar què hem de fer i les seues conseqüències. Cal ser conscient d’allò que hem de fer.
– Ens aturem un moment per pensar: hem acabat la feina. Ara és el moment d’aturar-nos i veure què ha passat. Pensar el que hem fet ens ajudarà a fer-ho millor en el futur.
– Classifiquem i reutilitzem: per tenir cura del medi i no esgotar el planeta, col”¢laborarem en el reciclatge: el paper al contenidor blau, el vidre, al contenidor verd, els envasos i el plàstic, al groc, les restes orgàniques, al compostador.
– Quines mans més netes: a l’escola aprenem a rentar-nos les mans després de fer alguna tasca que embrute. Aprenem a arremangar-nos les mànigues. També a mocar-nos quan cal i a raspallar-nos les dents.
– Som endreçats: la nostra classe és bonica. La tenim ordenada. Tenim un lloc per a cada cosa. Pengem la roba a les perxes i posem l’esmorzar al seu lloc. Usem el material amb molta cura i l’ordenem després de cada activitat.
– Usem bé la cadira: per fer millor les tasques haurem de seure amb una postura correcta. Així creixerem sense mals d’esquena.
РCompartim les tasques: Per dur la classe endavant hem de fer les tasques entre totes i tots: uns escriuen la data, altres reparteixen el que necessitem o passen llista. ColӢlaborem i cooperem en totes les tasques.

Davant un món expansiu sense límits, competitiu i dominador, cal iniciar els infants, possible en altres valors integratius: la cooperació, la qualitat i l’associació. Com diem en el propi llibre, aquest pretén ser una ajuda pels mestres que volen aconseguir un món millor.

Amb la conversió del llibre físic en una web, pretenem dos objectius:
– D’una banda, el de potenciar, desenvolupar i aplicar les noves tecnologies a l’educació.
– D’altra banda, compartir el nostre treball amb la resta de la comunitat educativa.

Respecte del primer objectiu, de fet, des del mateix moment de la creació del llibre, hem estat treballant en una versió electrònica organitzada a través d’una presentació multimèdia, i quan mostràvem el treball que anàvem a desenvolupar amb els xiquets i les xiquetes de tres anys, era habitual projectar a les famílies aquesta presentació.
A la totes les escoles del grup tenim aules d’informàtica, i a la majoria tenim ordinadors dins les classes, i cada dia veiem com els atrau aquest món al nostre alumnat. De fet, el nostre alumnat no entendria un món sense digitalitzar, doncs han nascut immersos en les noves tecnologies, els comandaments a distància, els aparells electrònics,… De fet han nascut en la era digital. Nosaltres som els que hem d’entrar al món digital, som emigrants digitals, mentre que ells són nadius digitals.
Com que el llibre que ha donat lloc a aquesta web l’usem sovint a la classe (per cadascun dels conflictes o situacions que ens puguen eixir acudim a cercar quina és la resolució que dóna el llibre), ens vam plantejar donar el bot digital i convertir-lo en web: així tindríem d’una forma molt accessible tot el contingut del llibre i d’una manera molt atraient pel nostre alumnat.
En quant al segon objectiu, en el tarannà del nostre grup sempre ha estat el propòsit de compartir els coneixements, tant entre nosaltres com entre la resta de companyes i companys, cosa que es pot intuir llegint la descripció del grup feta en el primer apartat d’aquesta exposició.
De fet, a molts dels llocs on hem acudit, ho hem fet pagant-nos nosaltres mateixos les despeses, en altres llocs, simplement hem cobrat les despeses del desplaçament; es a dir, l’afany de guanys no presideix per res el nostre grup. De fet, els llibres que editem, els posem a l’abast de tots els companys que el vulguen adquirir a preu de cost d’impressió.
Una altra mostra del nostre voler compartir és la web (www.xucurruc.org), en la que sempre que podem pengem experiències didàctiques, les mateixes guies didàctiques dels materials editats,… fins i tot, hem encetat el mes de setembre d’enguany un fòrum educatiu amb el que podem compartir encara més la nostra experiència educativa.

Un dels aspectes que ens afavorirà el tenir el llibre a la web serà la possibilitat de poder-lo traduir fàcilment a altres llengües. Molts llocs als que hem anat ens han demanat si editem el materials que mostrem en castellà. Físicament, com que no tenim cap distribuïdora que ens reparteisca el material, ens resulta molt onerós. Però amb el material digital la traducció a altres llengües de l’estat resulta molt fàcil, fins i tot podríem plantejar-nos traduir-lo a altres llengües europees, doncs pensem que és un llibre molt bo, amb un contingut molt potent, que cal fer que arribe a tothom. A nosaltres no ens importa l’afany de guanys, ens importa que arribe la proposta a molta gent.

El treball amb les famílies

És essencial conscienciejar a les famílies de la importància d’aquestes experiències a l’aula. Amb aquest llibre i ara amb la web, pretenem mostrar-los que en fem nosaltres a les classes, amb l’objectiu que coneguen quines son les nostres propostes educatives.
Tanmateix, les propostes que els presentem els poden aprofitar en alguns aspectes concrets, i així ens ho han fet saber quan ens han comentat que l’usen per establir les normes bàsiques de la família, i ens han constatat com els seus fills i filles fan més cas d’allò que està escrit al llibre que del que els diuen els pares. Per tant, és un altre treball que ens ha demostrat ser molt útil.
La revisió dels diferents propostes dóna peu per a enraonar en la família, si està fent-se les coses de forma correcta o no, qui necessita ajuda, com i en quines coses podem millorar…

Quin enfocament li donem
El plantejament que anem a esbossar i els suggeriment que anem a fer són totalment flexibles i adaptables a la realitat de cadascú. Tampoc és important quines coses fem, si no el per què les fem, on volem arribar, quina justificació tenen dintre del nostre currículum.
Presentem ara el plantejament filosòfic inherent aquest treball, i a la web hi afegirem una secció (proposta didàctica) amb diferents propostes de treball realitzades a les nostres classes.
– Des que naix el xiquet/a les experiències son fonamentals pel seu desenvolupament personal. Aquestes van treballant-se essencialment en 2 i 3 anys, però també en els altres cursos d’infantil. Per aquest motiu les propostes a realitzar aniran ampliant-se i fent-se més complexes a mesura que l’alumnat estiga en condicions d’assumir nous reptes.
– Aquest treball és important a la nostra aula. Per aquest motiu, assolir les seues propostes serà una prioritat davant qualsevol altra tasca o aprenentatge escolar.
– Cal estudiar les característiques del grup i no tenir pressa en fer determinades activitats, acoblant-se sempre a ell: a les seues necessitats, a reforçar aquells aspectes que es crega que són prioritats”¦ En tot moment cal tenir una actitud flexible envers el grup.
– En la mesura que es puga, és molt important organitzar els espais i els materials conjuntament amb l’alumnat. D’aquesta forma van a fer seu l’espai i els suggeriments de tots i de totes van a propiciar un ús correcte dels materials i dels jocs.
– El professorat ha de ser molt constant en aquelles coses que observe que els costa assolir: guardar els jocs i els materials després del seu ús, no traure un joc si no s’ha guardat prèviament l’anterior, demanar ajuda quan no saben fer un joc tots sols, deixar ordenat el racó del joc al qual hagen acabat, recollir les coses que cauen”¦
– La durada de les activitats de raonament i conversa cal que s’ajusten al temps raonable que puguen mantenir l’atenció. Finalitzar les activitats sempre que s’observe cansament.
– És fonamental tenir clar què volem aconseguir, per aquest motiu, cal donar normes clares i coherents des del primer moment.
– No deixar en un primer moment massa materials i jocs al seu abast. Anar introduint-los poc a poc, en la mesura en què vagen coneixent aquells amb els qual juguen.
– Informar des del primer moment que cal fer quan tenim un problema: tenim pipí, ens cau l’aigua a la taula o pel sòl,”¦ Inicialment el professorat pot ser el referent, o portar a algun xiquet o xiqueta més major perquè ho explique al grup.
– Fomentar una actitud de col”¢laboració entre els xiquets i xiquets i qui tinga assolit una determinada norma que faça de model a la resta i els ensenye.
– Anar deixant poc a poc el protagonisme a l’alumnat en totes aquelles tasques que puga anar assumint, col”¢laborant sols en aquells moments que siga necessari. De vegades la millor ajuda és no ajudar
– Ajustar la infrastructura de l’aula a les necessitats i nombre de l’alumnat i cercar estratègies per a poder fer aquelles coses que considerem importants.
РNo anticipar-nos en fer suggeriment o fixar normes. Cal deixar que isquen els problemes per a tractar colӢlectivament la necessitat de cercar solucions entre tot el grup.
– Sempre que es puga, el professorat consultarà i deixarà decidir l’alumnat sobre aquelles coses que van a fer-se a la classe. Es tracta de què l’autoritat siga exercida pel grup, que el mateix alumnat vaja autoregulant la seua forma de comportar-se.
– Es tracta de què els nens i nenes de 2 i 3 anys comencen a ser conscient de aquelles coses que són responsabilitat seua: ocupar-se de les seues coses, fer un bon ús dels jocs i dels materials, deixar la classe ordenada”¦
Educar és una tasca fascinat. És l’hora de tornar-li a l’educació el seu encant fent una aposta per la millora de la qualitat pedagògica i socialitzadora dels processos d’aprenentatge

Com treballem el llibre:
Habitualment presentem la proposta i “llegim” la il”¢lustració: intentem veure que hi ha darrera dels dibuixos que ha fet Amorós.
Després llegim el que està escrit al text, adaptant-ne si s’escau el contingut a la circumstància de la classe.
Entre totes i tots intentem veure com es pot aplicar això a la nostra classe, a nosaltres mateixos.
Podem continuar aprofundint en el treball elaborant nosaltres una proposta adequada a la classe i fent-la en un cartell penjar-la al lloc destinat.
Podem elaborar una producció artística basant-nos en la il”¢lustració d’Amorós.
Sempre que sorgeisca algun conflicte a la classe, o alguna situació que ho requereisca, busquem la proposta que li dona resposta.
Amb la rapidesa d’accés a la web, quan sorgeisca algun conflicte a l’aula, podem accedir directament a la proposta indicada, doncs tenim la columna de l’esquerre amb l’índex del contingut. Hi ha també una pestanya amb la proposta didàctica, on hi ha, a més d’aquestes indicacions, algunes mostres del treball realitzat que anirem completant conforme tingam més treballs realitzats (cal fer constar que aquest llibre solament té un any de circular per les nostres aules)

Criteris i eines per l’avaluació:
Des que vam començar a treballar els hàbits, ja fa 14 anys, hem fet tres edicions del primer llibre i una del segon. Com que l’estem usant constantment a les classes, anem anotant allò que es pot millorar, i ara, a la web, es pot modificar fàcilment. Durant el temps que l’hem estat usant l’hem anat millorant i ara, amb la web, encara és molt més fàcil la seva modificació.
És per tant un projecte en constant millora amb la inclusió de les noves aportacions a mesura que, a partir de les aportacions que van realitzant-se.
Una part de l’avaluació es fa en base als comentaris dels propis xiquets i xiquetes quan integren els missatges del llibre. Posem com a exemple, els comentaris d’uns xiquets de 3 anys parlant de l’assemblea:
– L’assemblea és que tots estem asseguts a l’estora i parlem.
– A l’assemblea escoltem.
– Escoltem a tots.
– Seiem i fem un dibuix.
– També expliuem un conte.
– Parlem tots junts.
– Votem per veure qui guanya.
– Alcem la mà per parlar
Vivim immersos en el significat de la democràcia amb votacions que es fan en diferents moments: per triar el nom de la classe, si desitgem canviar algna cosa, per millorar la classe o el pati, per decidir diferents propostes,”¦
L’avaluació s’entén d’aquesta manera com un procés evolutiu en el que s’aprèn a partir de les idees i els sentiments que es generen i es comparteixen en el grup