Fruit de les moltes recerques que hem fet, hem establert una sèrie de elements que conjuguen la nostra forma de trebalant donant-li fonaments: 

Socio-cognitivisme: el màxim representant és Piaget i l’escola de Ginebra. S’inspiren en Rouseau i la seua teoria naturalista, i en que la psicologia infantil és diferent a la de l’adult. A més Brunner, Ausubel, Wallon i Vigostky han aprofundit en la dimensió social i cultural de l’educació. Aquestes idees ens donen la possibilitat de seleccionar els estímuls per l’alumnat, el qual podrà interpretar d’acord a experiències anteriors, facilitant la construcció de nous aprenentatges mitjançant un procés de desequilibri i posterior acomodació a la realitat de les seues estructures mentals. El contacte amb els altres l’ajuda a confrontar les idees pròpies.

Perspectiva educativa dels projectes de treball. Seguint l’enfocament de Fernando Hernández, permet a l’alumnat participar de forma activa, tenint en compte les seves eleccions, decisions, opinions, desitjos,... Qualsevol experiència que plantegem a la classe la podem enfocar d’aquesta forma: tot esdevé objecte de coneixement i per tant d’aprenentatge. Això facilita globalitzar l’aprenentatge i realitzar transferències de coneixement.

Educació emocional: les emocions estan directament relacionades amb l’aprenentatge. Les experiències generen emocions que queden enregistrades a la nostra memòria límbica o mamífera. Per al neuròleg A. Damasio, raó i emocions van juntes, són la base del comportament social. Per a H. Maturana i F. Varela no es pot separar cos i ment, matèria i esperit, el cos humà és un tot holístic. També per a Rita Levi Montalcini, estem guiats per la regió límbica del cervell, com la resta dels mamífers. Sobre aquest cervell emocional, els humans hem desenvolupat el neocòrtex, que ens ajuda a controlar-lo, però primer va l’emocional. 

Pedagogia sistèmica: Uns dels seus màxims exponents a Espanya són Mercé Travesset i Carles Parellada. Aquesta mirada possibilita als docents percebre la realitat educativa com un ecosistema, vinculant sistemes familiars, socials, culturals i històrics. Ens aporta eines i recursos per ordenar i gestionar els reptes de l’educació del nostre temps.

Neurodidàctica. L’epistemologia explica el procés pel qual es produeix l’aprenentatge. Actualment hi ha grans avanços en aquest camp, en el que podem citar a Michael Gazzaniga, de la Universitat de California i ací a Francisco Mora, de la Complutense o a Anna Forés de la Universitat de Barcelona. Les investigacions mostren que és la criatura qui fa l’anàlisi de la realitat per traure les seves pròpies conclusions, i la realitat és complexa, global, holística. Hem de tenir en compte que el cervell humà opera amb idees no amb conceptes. Com a docents estimularem el nostre alumnat perquè es plantege idees i preguntes (això què és?, què passa si...?). Un cervell intel·ligent no és el que té més neurones, sinó el que estableix més connexions sinàptiques. 

Òbviament cal prendre Consciència: Ens cal, abans de res, SER i ESTAR. L’alumnat aprendrà del que som, no del que diem, ni del que fem. Hem de posar consciència en totes les nostres decisions, i experimentar la plenitud del ser. Per això, en cadascun dels nostres actes hem d’estar presents amb la nostra consciència plena, amb el que podem escoltar, mirar, acompanyar,... el nostre alumnat. Un autor que ens ha ajudat a entendre-ho és Satish Kumar.

Tot això, arrelat a l’entorn natural. Les xiquetes i els xiquets d’avui tenen dèficit de natura. L’escola ha de ser compensadora, d’eixe dèficit, i viure la natura ha de ser una part essencial del nostre programa. Ens hem de centrar en permetre que els xiquets i les xiquetes aprengen mitjançant experiències en la vida natural, incloent les responsabilitats, la interacció social, el joc lliure. El referent internacional és Richard Luov i ací, a casa nostra, Heike Freire, tot i que Giner de los Rios ja deia que “la millor aula és sota un pi”.

Així doncs, podem dir que el paragima teòric que regeix el nostre treball és el

neuro-socio-constructivisme-emocional-sistèmic amb consciència i naturalista.