Des de l’Escola de la Mirada Conscient us proposem un canvi de paradigma, consistent en canviar la primera persona del singular: JO, a la primera persona del plural: NOSALTRES, amb el que començaríem a formar part d’una entitat, d’un sistema: l’escola.

Anem a veure quines implicacions té això.

Per començar, no és el teu alumnat. És alumnat del centre al que tu «fas classe». I no estem llevant-nos responsabilitats, estem posant la mirada en quin és el nostre lloc. Si no és el teu alumnat, totes i tots formem part de la seua educació, totes i tots interactuem amb ells. Si no és el teu alumnat, quan hi ha a la classe Necessitats Específiques de Suport Educatiu, l’escola dóna la resposta més adequada posant a l’abast de la criatura els recursos necessaris. Òbviament ets la tutora, o ets la responsable de l’especialitat, i això implica unes tasques que venen marcades per la llei. Amb aquesta mirada les criatures se senten atesos per un claustre sencer, i entre totes i tots podem donar la millor solució possible. Fa falta tot un poble per educar un sol nen.

Continuem amb la classe: Tampoc és la teua classe. Que nosaltres sapigam, no signem davant notari l’acta de possessió. Estem usant un espai que pot ser ocupat per un altra classe quan nosaltres estem, per exemple, explorant l’entorn, o en una altra experiència per fora. Igual que jo puc anar a una altra classe o a un altre espai que estiga buit, així com uns altres alumnes poden vindre a la classe en la que estem nosaltres.

Tercer pas: L’escola en la que fas de mestra. I com tu, un grup de companyes i companys. Entre totes i tots porteu l’escola endavant. Això implica que has d’assumir tasques que son de l’escola i que son tan importants com el que fas a la classe. L’escola té una part administrativa, organitzativa, i de gestió de la que totes i tots n’hem de formar part. I aquesta idea et porta a assumir tasques que van des de formar part de l’equip directiu, coordinar equips, formar part d’equips i col·laborar significativament. És la nostra escola i totes i tots fem que hi vaja endavant.

Ah, i si trobem un paper pel terra també el recollim.

Sols si tu ets, nosaltres podem ser. Sols si tu ocupes el teu lloc com a mestra, l’escola podrà funcionar.

Text. Vicent Gràcia.

Imatge: IA generativa, arreglada amb un programa d'edició d'imatges