Una vegada arribes, per molts anys que portes treballats, ha d’haver un procés d’adaptació per part teua, i d’acollida per part de l’escola cap a tu. Cada espai, cada entorn, cada equip, cada persona necessita temps. I aquest és un procés importantíssim per al bon funcionament. Ens coneguem: companyes i companys nous, criatures noves. Nou entorn: ens moguem pels espais, dins i fora de l’escola, també on guardem el material, on es troba el magatzem que hi ha de tot, on és la tendeta que té de tot un poc, on comprem tal subministres....  

I comencem a treballar en equip, creant situacions d’aprenentatge de tot tipus. Tot açò amb calma, molta calma. Sense perdre de vista i sabent, que si nosaltres els docents, ens sentim bé i còmodes, les criatures ho viuran també així.  

Al meu cas, ja que he aterrat a una “Escola de la Mirada Conscient”,  m’he pres la llicència,  d’agafar-me tot este curs per tal de poder-me adaptar. Poder pensar i repensar cada situació d’aprenentatge que es crea, analitzar per què ho fem així i no d’altra manera, veure que aporta a les criatures, que ens aporta a nosaltres...

Cada festivitat que celebrem, cada activitat que fem; els meus companys m’expliquen prèviament com ho han fet en edicions anteriors, amb això em faig una idea de què i en què consisteix, puc fer-me una idea mental del que pot ser. No obstant, fins que no arriba el dia i, ho veig, ho toque, ho assaborisc , ho visc en 1a persona, no ho puc integrar al meu cos: és una nova experiència viscuda. I de ben segur, que al curs que ve, la viuré diferent. Ja tindré unes estructures mentals que em permetran anticipar-me al que passarà o no passarà, i així prèviament  podré viure-la de diferent manera.

No us sona de res tot açò? Que no és el mateix que els passa a les criatures?

Text i fotos: Llúcia Mahiques.