En primer lloc, cal buscar acuradament els materials necessaris; rametes seques, troncs, mistos… i preparar un espai segur i adequat per a encendre el foc.

En segon lloc, cal construir una bona base amb les rametes més fines situades al centre de l’espai escollit per tal d’ajudar a encendre la primera espurna més fàcilment. A continuació, apilar acuradament els més grans en forma de cabanya deixant espai entre les rametes per a permetre que l'oxigen circule i done pas a les flames.

Finalment, utilitza els teus mistos o encenedor per a encendre el foc. Bufa, a poc a poc. I, una vegada aconseguisques la flama sols caldrà mantindre el foc. No serà necessari que estigues sense llevar-li l’ull, sols ocupat d’estar a prop per a quant et necessite.

Sembla senzill, no penseu? Doncs, en la pràctica no ho és tant. Es necessita paciència, cura, determinació… Però, us assegure que veure com eixa espurna es converteix en flama i tindre la capacitat d’acompanyar-la per sostindre el seu creixement és realment satisfactori.

Encendre un foc i mantindre viva la flama de la infància comparteixen una connexió profunda respecte a la cura i l'atenció necessàries per al seu èxit.

Si busques el concepte “Cultura de la infància” podràs trobar que engloba la idea que els xiquets i xiquetes tenen les seues maneres de fer, de viure, d'aprendre i de relacionar-se amb el món. Són persones com tu i com jo, però amb les seues pròpies necessitats d'expressió, de moviment, d'interacció.

El que no hi ha dubte, és que tenen una forma singular de vore el món. Per aquesta raó, la cultura de la infància forma part de la identitat dels xiquets i xiquetes i els ajuda a comprendre qui són i d'on venen. Protegir-la contribueix a enfortir el seu sentit de pertinença i el seu desenvolupament individual.

I què pot fer un mestre o mestra amb Mirada Conscient per tal d’oferir les condicions necessàries d’aquesta naturalesa singular que pertany a la infància?

Mantenir viva la flama de la infància, requereix un talent especial. És mantindre's atent al detall, aprofitar l'impuls de manera natural i fluida. És cultivar la capacitat per a veure clarament per què alguna cosa no està funcionant, i fer-ho diferent per a millorar.

També és escoltar, respectar, veure més enllà. Tindre clar que no es tracta d’ensenyar, sinó d’acompanyar; la criatura assoleix els sabers perquè té les capacitats no gràcies a mi, jo m’encarregue de facilitar el procés per tal que aplegue a aconseguir-ho. És acompanyar respectant i valorant les individualitats de cadascú.

Amb la mateixa atenció que cal depositar en cada pas per a encendre un foc, el viatge de la vida requereix atenció i cura constant. Cada experiència, cada record, és com una rameta que alimenta el foc. És crucial mantindre la flama encesa, protegint-la de vents adversos i nodrint-la amb amor i dedicació.

Requereix una acurada preparació; seleccionar els materials adequats, crear un ambient propici i tindre les eines necessàries a mà. Es necessita, atenció i els recursos adequats per a nodrir el seu creixement. I, una vegada que el foc ha sigut encés, és essencial mantindre'l viu.

Així com el foc pot il·luminar fins i tot la nit més fosca, la cultura de la infància ben cuidada i nodrida pot il·luminar el camí d'un xiquet o xiqueta al llarg de la seua vida, proporcionant-li la base sòlida que necessita per a enfrontar els desafiaments i perseguir els seus somnis.

Text i selecció de la imatge: Marta Sánchez Server

imatge: Foto de Sasint a Pixabay.