Naturalitzar l'escola / FER
Des que vam llegir el llibre “El darrer nen dels boscos” de R. Luev, la nostra mirada a l’escola ha canviat molt.
Història d'amor / SER
Els pares dels xiquets/etes venen a la classe i conten la seua pròpia historia d’amor; normalment porten fotos dels moments mes importants en la relació (un viatge, un sopar, un passeig…) i després acaben la historia dient la frase “gràcies al nostre amor va nàixer… (el nom del xiquet/a)”
On visc / CONVIURE
Arriba setembre i l’inici d’una nova etapa. Un grup de xiquets i xiquetes de 3 anys arriben a una escola nova amb companys i companyes noves. Cadascú amb les seves particularitats, cadascú únic. I… què fer per consolidar aquest grup? Un grup que estaran junts, almenys, durant 9 anys.
Ciència o magia? / PENSAR
Per les cares que posen quan veuen algunes de les coses que pasen a la classe, podria ser qualsevol de les dues: volcans que suren sabò, ampolles il·luminades, ous que aguanten el pes dels llibres, globus que s'unflen misteriosament....
Jardi sonor / FER
¿Sabeu aquell acudit que diu “un pare i un fill van inventar la música quan anaven un dia pel prat i la criatura, de nom Paxin, en veure una bestia córrer cap a ells li diu a son pare: Pararà, papa, pararà? Pararà, Paxin, pararà!”?
Ser mestre avui / SER
És un comentari sovint que escolte dels i les mestres que les criatures d’avui dia no tenen res a veure amb les d’altres promocions. Jo mateixa en sóc testimoni. A cada promoció que tinc veig diferències significatives, i si be fa uns anys havien de passar 3, 4 promocions per notar canvis substancials, i fa més poc a cada promoció que agafava (cada 4 anys) ja veia eixos canvis, ara ens estem adonant que cada curs que entra, cada nova arribada d’alumnat ja té diferències ressenyables amb les anteriors.
Per què juguem amb els noms? / PENSAR
Per qué és una manera divertida d'apropar als xiquets i xiquetes a la lectoescritura, partint d'allò tan significatiu per a ells, com és el seu propi nom.
La tasca més important a l'escola / FER
Sovint visitem altres escoles per aprendre. És una pràctica molt enriquidora, que es fa des fe fa molt temps: A principis de segle pasat a Felix Martí Alpera ja se li va becar per que visitara escoles d’Europa per conèixer les pràctiques que s’hi feien. Avui és una pràctica molt extesa, i fins i tot, és el projecte de la Comunitat Europea que més ressò té (Erasmus +).
Som exploradors / SER
Dimarts. Comença l’excursió i em pregunten on anem. Avui no hem vist l’itinerari a la pissarra digital. Els explique cap on anem i em dóna la sensació que tenen igual. Solament li han posat nom al fitxer on avui emmagatzemaran les experiències.
Avui què fem? / FER
Sovint comencem el dia i alguna persona et fa la pregunta del títol. No passa un moment en que alguna altra li contesta que avui toca art, o conte, o experiments, o...
La importancia del sorral / PENSAR
És habituaL a les escoles tindre un pati on les xiquetes i els xiquets s’ho passen d’allò més bé a l’estona del recreo (no he trobat encara una paraula pel valencià amb el significat de RE-CREO, el moment de recrear-se en les mil i una històries que m’invente quan jugue al pati, el moment de màxima creació i aprenentatge per a les criatures). Per aclarir termes, pati fa referència al lloc físic, mentre que recreo fa referència a la tasca que realitzen les criatures (i no m’aprofita ni esplai, ni esbarjo, encara que si que podríem usar, se m’està ocorreguent ara, anem a recrear-nos, no sé, els lingüistes ens haurien de tirar una maneta).
Em faig major / SER
Quan els xiquets i xiquetes comencen l'escola arriba el moment de prendre consciencia del pas del temps.