Prenem un cafè? / PENSAR
Escoltava aquest matí a la ràdio un comentari que fèiem uns filòsofs al voltant de comprar una màquina de cafè de càpsules o fer el cafè com tota la vida, amb la cafetera. Desprès d’estar bona estona amb la discussió, el resum que m’ha quedat a mi és que ser d’esquerres dóna més feina que ser de dretes. Tot venia per que les capsuletes sempre et trauen el cafè igual, sense que tu hages de fer res, en canvi amb la cafetera ix el cafè que tu fas, és el teu art el que es vessa a la tassa.
Avaluaquè? / PENSAR
Tinc costum de deixar-me notes al mòbil quan se m’acut alguna idea per escriure al bloc, i avui se m’han creuat dues entrades: d’una banda la que anava a escriure sobre el tema de l’avaluació: tova amb els nens, dura amb el sistema. Un tema que promet.
Jo també jugue / PENSAR
Açò és el que diu qualsevol xiquet o xiqueta quan comença un joc. Però dia a dia me n’adone que si també ho dic jo, si ho diem els mestres, les coses funcionen millor. No es tracta d’estar presents en les tasques, els jocs que ells realitzen diàriament, sinó de participar activament amb ells. De ser un més del joc, de la tasca. Jugar en el pati als mateixos jocs que ells i elles, fer construccions quan ells están fent-les, dibuixar quan ells ho fan o jugar a l’amagatall en educación física.
Persones hàbils / FER
Caminant el llit del Túria, que per cert, està preciós, m’he creuat amb un noi que anava sobre un monopatí, amb un got de cafè a una mà i escrivint un missatge al mòbil amb l’altra. M’ha deixat bocabadat. Tindria 16 o 18 anys.
Sentir-se segurs, sentir-se valents / SER
A l’educació infantil hem d’aprendre a conjugar polaritats: hem de mostrar afecte envers les criatures i alhora que els posem límits; hem de deixar-los expandir la seua creativitat i alhora els marquem pautes de treball; hem de fer-los sentir segurs i alhora valents;...
Una Piulada / PENSAR
M’estic aficionant a Twitter. He de reconèixer que les piulades sovint et porten cançons inesperades, i sovint, els 140 caràcters que et permet aquesta xarxa social son suficients per canviar la teua manera de veure l’escola, la classe.
Ja se jugar / FER
Amb les xiquetes i xiquets de 3 anys solem anar de visita a les cases de tots ells. Ja explicarem en un altre post el per què d’aquesta visita.
Acollida al nou alumnat de 3 anys / SER
Cada any, quan arriba setembre, moltes famílies s’enfronten amb l’angoixa de portar a les criatures de 3 anys a l’escola. Altres vegades a passat, si xiquetes o xiquets han anat a l’escola infantil, però no sé que té l’entrada a l’escola que genera sempre controvèrsies.
Quan allò quotidià esdevé extraordinari / PENSAR
Sovint a la classe ens estan ocorrent esdeveniments que passen per davant els nostres ulls i no els arribem a fer col·lapsar com a pràctiques educatives. Unes vegades per que no en tenim temps, unes altres per què se’ns escapen, i la major part d’elles ni ens adonem de què ha passat.
Naturalitzar l'escola / FER
Des que vam llegir el llibre “El darrer nen dels boscos” de R. Luev, la nostra mirada a l’escola ha canviat molt.
Història d'amor / SER
Els pares dels xiquets/etes venen a la classe i conten la seua pròpia historia d’amor; normalment porten fotos dels moments mes importants en la relació (un viatge, un sopar, un passeig…) i després acaben la historia dient la frase “gràcies al nostre amor va nàixer… (el nom del xiquet/a)”
On visc / CONVIURE
Arriba setembre i l’inici d’una nova etapa. Un grup de xiquets i xiquetes de 3 anys arriben a una escola nova amb companys i companyes noves. Cadascú amb les seves particularitats, cadascú únic. I… què fer per consolidar aquest grup? Un grup que estaran junts, almenys, durant 9 anys.